A les boles de la panxa

Tot i que les personetes a qui ataqueu no sapiguen d’on veniu. Tot i que sigueu de ferro, de mocs i de llàgrimes i de sang. Tot i que tingueu ulls i que a sobre els tanqueu perquè així les vostres víctimes no puguin saber què veieu. Tot i que no tingueu boca perquè així us estalvieu parlar i poder explicar perquè esteu allà. Tot i que tingueu la força per matxacar els intestins de la víctima. Tot i que la feu plorar i cridar. Tot i que sigueu tan lletges. Vull que sapigueu que no em feu por. Perquè jo ja us he pillat i ja sé d’on veniu. Veniu disparades des de la trecera o divuitena dimensió. De la que se’ns escapa. Agafeu carrerilla des del planeta NO HO SÉ, pillones. I també vull que sapigueu que aquestes personetes víctimes també ho van sabent. O sigui que ojo. No aneu tan de sobrades. Mirarem el vostre planeta des d’aquí baix, d’acord? Que sí, que sí, que en corroboro l’existència. Però allà quietetes, vale? Que des d’aquí us anirem fent hola amb la mà, que segur que quan hi sou teniu els ulls ben oberts, vigilant i triant noves personetes a qui atacar, bandides.