lunes, 22 de febrero de 2010

por la noche

si pongo música, mi silencio se me enfada,
si pongo la tele, mi soledad se aburre,
si hablo por teléfono, bostezan mis dolores,
si hago deberes, rugen mis dudas,
si me relajo, mi coraje se despista,
y si me duermo, mis pasiones se me quejan,
pero si leo y escribo, "quizás más lo primero que lo segundo y también viceversa"
entonces todo el mundo se me calla, incluso el silencio,
y por fin nos escuchamos, y parece que nos entendemos.

jueves, 18 de febrero de 2010

petits sastres valents

em pregunto si els músics d'ahir saben que dels seus instruments en va sortir una manta,
una manta llarga, de llanes diferents, molt i molt abrigosa,
em pregunto si els músics d'ahir saben que jo encara sóc allà, ben abrigada, i que m'hi trobo la mar de bé embolicada en aquesta manta,
em pregunto si els músics d'ahir van teixint mantes allà on van i abrigant a tothom qui els escolta,
petits sastres valents, els músics d'ahir, desafiadors del fred més punyent,
ho saben que des d'ahir el meu hivern ha agafat la baixa?