era això?

Guaita’ls que guapets que som. Tots tan ben posats, donant la millor cara que tenim. Compartint “todo nuestro perfil”, explicant a gent que fa 20 anys que no veiem “qué estamos haciendo ahora”. Penjant fotos que ens encanten i ens encanta saber quines fotos pengen els amics. I els amics dels amics que no coneixem de res. Ens sentim més acompanyats. Ens sentim més informats. Parlem amb sis persones alhora i ens mureamos una estona. Connecto i desconnecto. Ara hi sóc. Ara no hi sóc. I quan hi sóc, pot ser que sí, pot ser que no. Meravellosa ambigüetat. Som fans del que ens dóna la gana i ens fem de grupos perquè sí. Acceptem invitacions i gretting cards i flowers , i per fi ja sabem quin dibujo animado som. Music player no em funciona pero i’m listening to songs for free. Sabem viure en aquest món paral·lel. Un altre món paral·lel, paral·lel al paral·lel… Em sembla que ja he entès allò que molts profes de mates no van aconseguir que entengués quan tocava: que de vegades, un número pot tendir a l’infinit. Vaaaaaale. I ara què?