ho sento, rei blanc

si hi ets, hi ets,
no t'hem apuntat a la llista de damnificats perquè hi eres, tu no ens faltaves, rei blanc,
ens faltava "porquet, àngel, estrella i pastor".
ja m'imagino que tens por de tota la penya que hi ha aquí, però què vols que hi faci?
sí, la maria té una piga i els ulls torts
i al josep se li ha destenyit la camisa, és de plàstic, què vols,
jo ja li dic cada any a la dona que renta que el riu és de paper de plata, però ella insisteix,
i una oca més gran que un porc, i una vaca més gran que una casa, fan molt yuyu, tens raó,
que el teu patge fa cara de pena, ho sé,
però tu no pots ser un damnificat més,
no puc posar a la llista "rei blanc", que no vas sol per la vida,
que tu, els teus dos col·legues i els patges, valeu un dineral,
o sigui, que tornes a la de tres, o seràs plastilina. ho sento.

las silenciosas

las palabras que se callan van por libre,
resbalan por lindos paisajes con mar,
se alimentan de soledades que pasean cogidas de la mano en un aterdecer,
juegan al escondite con niños que corren por una calle sin coches,
roban conversaciones enteras alrededor de una mesa con cafés,
desafían a francotiradores que las amenazan con dardos envenenados de otra realidad,
se mecen en sonrisas enamoradas,
se ríen con el aburrimiento disfrazado de felicidad,
las palabras que se callan habitan en mi conciencia,
laten en mi paciencia,
y construyen un enorme y sólido edificio de silencios.

a la taula de la cuina

una maquineta per fer punta als llapis
dues peces de lego
un nino de fusta petit
una argolla sense tovalló
un tovalló sense argolla
un actimel
una ensaïmada
mitja llimona
una bufanda del barça
una llanterna
el topionic
crema per les mans
un paquet de galetes
jo i molta son
així doncs que confio en què tota la penya que hi ha aquí sapiga on ha d'anar perquè jo i la meva son no els ho podem dir...zzzzzzzzzzzzzzzzz