estratègies

He intentat comportar-me com una persona intel·ligent i prendre una decisió que em portés beneficis per mi i només per mi. A veure, la cosa ha anat així. Després de sopar he tingut el plaer de menjar-me la millor mandarina del món. Era tan bona, tan bona, que es clar, volia més mandarina, i n'he agafat una altra. Però he parat en sec perquè he pensat en les conseqüències (això la gent intel·ligent ho fa molt). Ja sabia que no seria bona, ja sabia que no podia projectar tanta càrrega a aquella segona mandarina. Ja sabia que la pobra desgraciada no resistiria la pressió. I he tancat la porta de la nevera, convençuda d'estar fent el que havia de fer, convençuda que estava donant una oportunitat a la segona mandarina de demà ser la primera, i m'estava donant una oportunitat a mi, de demà tornar a menjar la millor mandarina del món. Mooooolt bé. I ara la segona mandarina està a la nevera. I jo estic aquí. I no estic tranquil·la. Ni estic contenta. Ni estic millor. Però estic intel·ligent.