som serpentines escampades al mig de la plaça,
coets esberlats, sense entranyes,
som els turistes de l'infern,
l'olor de pòlvora,
som els barrils que ja no pesen,
les cames en un terra que ja no és elàstic,
som un cel erm, sense palmeres,
som el vent ple de paraules,
la música dins la funda,
ssssshhhhh...
toca ser brigada,
quina mandra.
1 comentario:
Los turistas del infierno. Sí.
Magnífico poema.
Siempre me quedo con ganas de más. Deberías publicar.
No tardes, si us plau.
Publicar un comentario