el tiempo

Lo gestionamos, lo compartimos y lo compartimentamos. Lo ordenamos y lo clasificamos. Cuando pasa, hay quién ni se entera, y hay quién intenta frenarlo atacándolo con un bisturí y balas de silicona. Los más normalitos a veces nos esforzamos mucho, y logramos ganarle unos segundos, como si fuéramos Bold, y él, 100 metros lisos. A veces, le miramos impasibles, sin ganas de jugar con él. Otras veces, conseguimos entablar con él una partida de ping-pong, así, al mismo ritmo, en equilibrio, al mismo nivel. Pero al final del día, cuando la cosa ya está más pong que ping, llega el momento de reconocer la derrota, a veces dulce, a veces agria, casi siempre agridulce, y abandonándome a su paso, yo me declaro su fiel y digna perdedora.

els meus mons

projecto grans amors, grans traïcions, grans passions. projecto fum amb piano al fons, veus dolces que desgarren cançons. projecto petons apretats i sonores bufetades. projecto corbes que caminen al ritme dels ulls que miren. projecto duels en què la vida i la mort es reconeixen com a enemigues mentre es posen bé el barret. projecto blanc i negre. sense matisos.

coreografías

palabras pinza, que sujetan imágenes tendidas al sol,
imágenes ballena, que engullen palabras a la deriva,
palabras abeja, que zumban al oído de imágenes asustadas,
imágenes luz, que deslumbran a palabras sin gafas de sol,
se huyen, se buscan, se retan, se atraen,
y yo las miro, sorprendida con semejante danza,
y aplaudo.

després

som serpentines escampades al mig de la plaça,
coets esberlats, sense entranyes,
som els turistes de l'infern,
l'olor de pòlvora,
som els barrils que ja no pesen,
les cames en un terra que ja no és elàstic,
som un cel erm, sense palmeres,
som el vent ple de paraules,
la música dins la funda,
ssssshhhhh...
toca ser brigada,
quina mandra.

al taller

li va prendre mides a l'ànima
i li va escriure un vestit

oficios

debería haberme hecho cartógrafo en lugar de pirata. así ahora no pasaría nada por haber perdido el mapa del tesoro.

allà al fons

hi deu haver una festa. molta gent. molt guapa. molt morena. demà segur que se senten menys gent, menys guapa i menys morena. intento recordar quin diumenge d'agost jo també vaig estar en alguna festa allà al fons. segur que hi era, eh? això es fa quan ets molta gent, molt guapa i molt morena. el que de veritat ara em preocupa no és la gent. pel que fa al cas, com si és poca, lletja i esgrogueïda. el tema està en què no ho deuen saber. no deuen sentir el cor de la música que ballen. i jo és l'únic que sento. i està fatal. que no ho veuen que té arritmia? fa tum-tum-tumtutmtum-tum-tumtumtum-tumtum-tum. fa estona que penso que en qualsevol moment deixarà de bategar. quin fart de patir. si jo fos una mica més gent, una mica més guapa i una mica més morena hi aniria. desconnecteu-me'l, si us plau. descansi ell i tots nosaltres en pau.